El pasado martes el Ayuntamiento de Bigues i Riells dio a conocer la propuesta de revisión de las ordenanzas fiscales previstas para el próximo año. El fuerte incremento de 34,35€ en las tasas de recogida de basuras, el 28,70€ en tasas de alcantarillado y de 37,95€ en la guardería, fueron temas de preocupación y discrepancia entre el vecindario del pueblo, que no dudó en salir a la calle para manifestarse. Más de 200 personas ocuparon la carretera principal del municipio e insultaron a todos y cada uno de los miembros del equipo de gobierno mostrando el gran descontento por la gestión del mismo. Y es que el Ayuntamiento tuvo que estar escoltado por los Mossos d’Esquadra y la Policia Municipal por los disturbios que protagonizaron los vecinos, durante y al finalizar el plenario.

La alcaldesa Elena Argemí, justificó el incremento para atender al enorme déficit presupuestario que heredó el Ayuntamiento con el cambio de gobierno. Una gran deuda que todavía están soportando y con un pronóstico de saneamiento aún muy lejano. Además, asegura que Bigues i Riells es el único municipio de la comarca que ha congelado el IBI (Impuesto sobre Bienes Immuebles) y confía que con estos ingresos se puedan sufragar parte de las deudas existentes, garantía del buen financiamiento del Ayuntamiento. Las bajas tasas anteriores no soportaban los gastos de los servicios municipales para las cuales estaban diseñadas según el gobierno.

La oposición lleva dos semanas haciendo campaña por todo el municipio: ha colgado pancartas y ha enviado a todas las viviendas un panfleto con el título de “Parlem-ne” explicando los importantes cambios en las ordenanzas. Una vez en el pleno hizo constancia públicamente de su desaprobación a la propuesta de las tasas municipales para el 2009 y criticó la poca comunicación que hubo entre el gobierno y la oposición. El portavoz de CiU, Joan Vila, resaltó que “la situación económica actual ya es suficientemente importante como para solo tratarla des de un punto de vista de recaptación” y que en su momento, ellos hicieron una propuesta, congelar las tasas que el Ayuntamiento ha planteado incrementar. Desde ERC, Carles Barcons cuestionó no saber nada sobre la Auditoría que encargaron, demostrando la inestabilidad en las cuentas y en la gestión del Ayuntamiento. Sobre las ordenanzas, Barcons indicó que pese a sus enmiendas habían sido aceptadas, votaría que no y criticó que fuera el pueblo el que se apretara el cinturón y el gobierno, no. 

Al grito de “alcaldesa dimisión” fueron hablando todos los portavoces integrantes del Ayuntamiento. Jordi Clúa, desde ICV, acusó a CiU de arrastrar a la gente a manifestarse y a crisparse explicando medias mentiras, colgando carteles por el municipio y enviando panfletos explicando los porqués para asistir al plenario. Aseguró que no era el camino a seguir, y propuso a la oposición que madurara. Por último fue Mateo González, del PPC, que de una manera más sutil, anunció que “los mismos que denuncian hoy son los que justificaban antes y viceversa” acusando a la clase política del doble lenguaje según se gobierna o se está en la oposición.

Con grandes dificultades para hablar por los insultos y los gritos del público, la alcaldesa invitó al municipio a una nueva reunión informativa, en un local con más aforo, dos días después de que el pueblo empezara a declarar la guerra.  

Publicat a la Revista El Vallès el 14 de novembre del 2008

El Ayuntamiento de Bigues i Riells ha decidido no formar parte de la Fundació Privada de Bigues i Riells al ver que carece de documentación que justifique su gestión y funcionamiento en sus 8 años de existencia.

La Fundació Privada de Bigues i Riells se formó el año 2000 y desde sus comienzos se ha dedicado a exposiciones de pintura, de arte en general, conferencias, reuniones,… Se inició como una iniciativa privada y contó des del primer momento con el apoyo del Ayuntamiento, principal socio de la Fundació.

La Generalitat alertó de que algo iba mal en la gestión de la Fundació en el momento que hubo el cambio de representante dados los resultados de las pasadas elecciones municipales. Faltaban papeles, cuentas económicas que demostraran que la institución había funcionado durante esos 8 años. El Ayuntamiento entonces empezó a investigar y a informarse sobre la documentación de la Fundació, así como sus estatutos de formación y contratos referentes a su actividad económica. El resultado mostró excesiva opacidad, cosas “muy poco claras” según la regidora de cultura, Carolina Valverde. “Notamos una carencia importante de papeleo que certifiquen qué ha gestionado la Fundació, sus actividades y memorias” asegura Valverde. Y es que el gobierno de Bigues i Riells ha encontrado una serie de irregularidades y mucho contrato que solo fue pactado “de palabra”: datos económicos que no están reflejados en ningún archivo, estatutos propuestos en la formación de la institución que no se han cumplido y un inventario inexistente, entre otros aspectos. Uno de los apartados de los estatutos de la Fundació asegura la formulación de un inventario-balance dentro del primer semestre de cada ejercicio, así como la liquidación de presupuestos de ingresos y gastos, documento que el Ayuntamiento no ha tenido constancia alguna. 

 Después de reflexionar sobre cuál era la mejor solución que debía adoptar el Ayuntamiento, el actual equipo de gobierno decidió no colaborar más económicamente con la institución a pesar de que esta sobrevivía con las subvenciones que recibía. La alcaldía asegura que en todo momento “muestra la intención de pedir toda la documentación completa a la fundación” pero que llegada la hora, creen oportuno dejar de formar parte de la misma. El Ayuntamiento, que representaba casi una tercera parte del recurso económico de la institución, propone trabajar conjuntamente en un nuevo proyecto de fundación cultural en el municipio pero la actual junta de la ya existente se ha desmarcado totalmente de la iniciativa.  

Publicat a la Revista El Vallès el dia 31 d’octubre del 2008.

El pasado domingo se cerró un fin de semana de Fira de Comerç i Turisme con un notable índice de participación tanto del comerciante cómo del ciudadano. La tarde del sábado, día de la inauguración, fue la que congregó a más gente que alternó los espectáculos del parque de Can Badell con el recinto ferial. Y es que, según el regidor de Indústria i Comerç, Mateo González, el éxito de la Fira ha sido el saber “entremezclar las actividades lúdicas del parque con la Fira”. La desfilada de modelos y el espectáculo de monólogos de la noche del sábado fue el acto, sin duda, que más gente aglutinó, ya sea por la curiosidad de ver desfilar exclusivos modelos de ropa canina, cómo los del comercio Planxa Ràpid de Bigues. Otro de los espectáculos más aplaudidos fue el del domingo al mediodía, con el concierto de la Coral l’Amarant de Bigues, la de Sant Vicenç de Riells y la actuación de la Casa de Soria de Barcelona, con su peculiar rondalla y jota aragonesa. El especial homenaje a la Setmana de la Mobilitat, con las rutas por la Vall del Tenes con autobuses antiguos fue trayendo visitantes durante el transcurso de la mañana de domingo, hecho que favoreció la afluencia de público hacia la Fira.

Los diferentes stands, que fueron conformando un escaparate de la actividad comercial del municipio, fueron mostrando a lo largo del día y medio toda su oferta, y a algún que otro comercio, la Fira les sirvió para darse a conocer. Un caso es el de la Agencia de Viajes Vilma, sin apenas un año de antigüedad, que se mostró muy satisfecha por el resultado de la Fira, “recién empezados hemos notado como la gente ha respondido, con curiosidad, para saber qué hacíamos y donde estábamos”. Los stands del Ajuntament y de la Mancomunitat de la Vall del Tenes fueron mostrando sus futuros proyectos, con presentaciones y mapas de situación, así como el del campo de futbol y el de la próxima casa consistorial. Otros stand fueron los de productos naturales y el del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia del Vallès Oriental con diferentes perros y gatos para dar en adopción, a las afueras del recinto ferial y formando el paseo peatonal habilitado en la calle de Can Badell. Según Lluis Castillo, presidente de l’Associació de Comerciants i Botiguers de Bigues i Riells, la Fira ha sido una “experiencia muy positiva para el comerciante a pesar de durar solamente un día y medio y echar en falta algún que otro expositor.” 

Elena Argemí, la alcaldesa, asegura que la Fira ha servido para “contrastar información con el ciudadano y con el comerciante, aportando cada uno su grano de arena para tirar hacia adelante un proyecto común” y coincide con Mateo González en que “se ha conseguido un buen ambiente, distendido, gracias a la gran participación del pueblo”.

Publicat a la Revista del Vallès el 3 d’octubre del 2008.

Un grupo de jóvenes de 14 a 18 años viajó dos semanas a Nicaragua para ayudar a una escuela local

 

Después del duro trabajo realizado a lo largo del curso los Pioners i Caravel·les del Agrupament Escolta Maspons i Anglasell de Bigues i Riells el pasado mes de agosto viajaron hasta Somotillo para llevar a cabo su proyecto de ayuda solidaria al Colegio Bigues i Riells. El colegio, construido el año 2001, ha contado desde entonces con la ayuda constante del Ayuntamiento de Bigues i Riells y el Agrupament, con envíos de material, comida, y recursos económicos ya que el gobierno de Somotillo no puede asumir todos los presupuestos que conllevan las acciones de mantenimiento necesarias. Este año, este grupo, de entre 14 y 18 años, ha enfocado un proyecto más directo con la localidad de Nicaragua y a pesar de las trabas y las dificultades que ha afrontado durante el curso para conseguir recursos, tanto materiales como económicos, los jóvenes viajaron a Somotillo para ayudar cuanto les fue posible. Los 13 jóvenes y 4 monitores contaron con todo el apoyo necesario y un  autobús, del Ayuntamiento de Somotillo les acercó y les suministró todo el servicio de transporte que necesitaban desde la casa de Protocolo donde se hospedaban.  

Durante los 15 días de viaje el grupo no paró de trabajar en ningún momento: pintaron las dos naves que comprenden el colegio, las aulas y las ventanas, que pasaron de tener un aspecto desgastado a parecer prácticamente nuevo y recuperar el color original. El grupo también arregló todo el techo del colegio, las letrinas destrozadas por el viento y los columpios, que enseguida se llenaron de niños que desde hacía tiempo no los veían funcionar. Además repartieron gran cantidad de material escolar: a  un orfanato, a niños apadrinados, y a la misma escuela, que también les entregaron cartas que escribieron los niños de la clase de P-5 del CEIP El Colomer.

UNA EXPERIENCIA GRATIFICANTE

Una vez acabado todo, organizaron una fiesta donde enseñaron talleres y juegos para dar a conocer la cultura catalana y les repartieron juguetes de la Associació de Voluntaris de Lliçà. El grupo escolta, además, visitó varios municipios subvencionados por pueblos cercanos como San Francisco del Norte, de Parets del Vallès, y Santo Tomás, de l’Ametlla del Vallès.

Según Laia Pastrana, una de las monitoras que ha llevado a cabo el proyecto, el duro trabajo realizado durante el curso se ha visto claramente recompensado y cree en que ha sido una experiencia gratificante, ya no tan solo con lo que han logrado allí sino el doble sentido que se le ha dado desde aquí, agarrándose siempre a la solidaridad, y reflexionando, en todo momento, a raíz de las diferencias que se encuentran entre ambos mundos distintos.

Continua la polèmica en els plens ordinaris del poble; l’última va ser pel compliment de la normativa plenària que estableix que l’Ajuntament té la capacitat de contestar les preguntes, per part de l’oposició, que corresponguin a punts del ple. CiU i ERC va voler anar més enllà i tenien diferents qüestions per plantejar sobre la taula de l’equip de govern: preguntes, que van quedar sense resposta… 

En el passat ple ordinari del mes de juliol i recordant la polèmica del darrer per la falta d’apartat de precs i preguntes del públic, va tornar a ser motiu de crítica per part de la oposició. Va succeir en el moment que ERC i CiU va voler preguntar a l’equip de govern sobre temes que no apareixien dins de l’ordre del dia: sobre la recollida del material de la Festa Major de la plaça de la Fruita, la situació en què es troba actualment el servei mèdic de Riells, recentment desmantellat, la situació del quiosc i les cameres de vigilància entre altres qüestions.

L’equip de govern va fer esment de la normativa vigent que dóna la capacitat de simplement contestar a temes que van relacionats als punts del ple i aquells, com no ho eren, va decidir prendre nota de les qüestions per respondre-les en el següent. ERC, indignada, va fer referència a que no es tractava d’una “normativa democràtica”, va decidir aixecar-se i abandonar el ple. Després, el públic va mostrar les seves diferències recolzant-se a banda i banda d’opinions contraposades respecte l’actuació dels polítics i van anar recordant que la normativa també era utilitzada per l’antic govern. La alcaldessa, Elena Argemí, va recordar al públic, per calmar la situació, que en cap cas i davant de ple no es podia manifestar, ni per felicitar ni per desaprovar res.

Durant el ple, CiU va presentar una moció que demanava la nulitat de l’anterior ple. La resposta, signada pel tècnic d’Administració de l’Ajuntament, va ser negativa i no procedia a la nulitat, punt que va quedar pal·lés en el resultat de la votació. Joan Vila, portaveu de CiU, va delegar que la seva proposta era “reprendre el ple on es va deixar” i va lamentar que no l’hagués contestat cap assessor jurídic, sense reconéixer, així, l’informe presentat. Vila, a més a més, va fer referència a la “falta de dret” que van tenir els grups polítics municipals i del públic i el nerviosisme que es va respirar durant el desenvolupament del ple inapropiat en el municipi i rodalies. Carles Barcons, ERC, va dir que el ple mereixia més respecte que “qualsevol altre acte lúdic” i va indicar que si el ciutadà s’apropava al ple mereixia “respecte, un respecte que, aquell dia, l’equip de govern va faltar”. Elena Argemí els va contestar que “reconeixia que va ser desagradable” i que en cap moment va voler “faltar el respecte a ningú”. A més a més va suggerir que contestaria qualsevol pregunta ciutadana durant el mes “perquè al diàleg, sempre estan oberts amb educació”.

No obstant, el ple va intensificar les males relacions existents entre els diferents grups municipals, fet que va quedar demostrat en diferents manifestacions en forma d’enganxines anònimes que han aparegut en senyals i mobiiari urbà durant el conseqüent cap de setmana.  

Entrevista realitzada el novembre del 2004 dins el recull d’entrevistes per al treball de recerca “Un telenotícies objectivament subjectiu” a Francesc Burguet Ardiaca, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i de la llicenciatura de Periodisme de Bellaterra.  

Bon dia, Sr Burguet. Primer de tot, agrair la seva disposició cap a aquesta entrevista. Per començar, m’agradaria que m’expliqués com descriuria el terme “notícia”.

Hi ha gent que fa definicions de notícia: diu que ha de ser un fet rellevant, i el que no diu rellevant diu que ha d’ésser important, o el que diu important… i què és important? I rellevant? Això vol dir que hi ha algú que determina què és rellevant i que no.  

¿Creu en l’objectivitat d’un telenotícies?

Mai un telenotícies diu la veritat. Per què veritat, algunes coses del món només poden ser que siguin certes, i que sigui certa una cosa, no garanteix res. Hi ha coses que són certes i que poden dir grans mentides.

Com per exemple…

Farà cosa de tres o quatre anys es va morir un nen que estudiava en un col·legi a Sort perquè es va empassar el tap d’un bolígraf. A “el Mundo”, que és un diari que fa joc brut cada dia deia: “un niño, en estado grave tras tragarse la tapa de un bolígrafo” i l’avantítol deia “estaba en clase de catalán”. I què? Quin problema hi ha? El problema no és el que diu, el problema és el que dóna a entendre. El que es reclama a la informació és que s’interpretin les coses.

¿Però no hi ha mitjans que s’autodefineixen com a objectius?

Sí i ho fan perquè és una manera de dir “cregui’m a mí, que jo no l’enganyaré”.  Si hi hagués objectivitat com si hagués veritat, no hi haurien d’existir els diaris, només en caldria un. L’Estatut, segons uns, és un atac contra Espanya, i segons uns altres és anticonstitucional, segons altres és un acte de justícia, i el que diu l’Estatut, diu el mateix aquí, que el text que deuen tenir a Madrid. El text diu el que diu, resulta que què passa, que a l’hora de mirar-ho és com en el futbol, un diu que ha estat penal i un altre diu que s’ha tirat a la piscina. Hi han hagut coses pitjors, no fa gaire, deien que l’objectiu del periodista era buscar la veritat, i això de buscar la veritat és una cosa de capellas. La veritat no té res a veure amb el periodisme, és una cosa absurda, fora de lloc.                  

¿El telenotícies pretèn informar a l’espectador, convèncer?

L’objectiu no és informar, sinó confirmar, la gent llegeix els diaris i escolta en la ràdio allò que volen sentir. Si fos el contrari, llavors no existiria “el Mundo”, ni “La Razón”, i no existirien altres coses perquè saben que el seu lector ja vol que li digui això.

¿Quines conseqüències pot comportar la subjectivitat?

Mira, totes. El que és un periodisme viciat o el que és un bon periodisme. La subjectivitat no és cap malaltia i és que vicia, ni és cap depravació, és ponderar una cosa inevitable de la informació. Subjecte. I per tant no hi ha cap més manera de fer informació que és que la facin els subjectes. I els subjectes treballen de manera subjectiva. Perquè fixa’t que la gent que diu que trasmetem la informació objectiva, com la informació la fan els subjectes en tot cas, només podria ser subjectivament objectiva la qual cosa és un disbarat. Però és que sigui subjectiva no vol dir que sigui una gratuïta, arbitrària, inventada, fantasiosa, no, no és el subjecte que ha de ser és una persona competent, una persona honesta, que intenta buscar el sentit de la informació.

¿Però aquest subjecte haurà de tenir un mínim de competència?

En el cas d’un periodista, competent vol dir que tingui un gran domini del llenguatge, que a més a més de tenir un bon llenguatge tingui un bon coneixement del món per poder parlar de les coses. La informació la fa un subjecte, i per collons ha de ser subjectiva sinó, la única forma de fer una informació objectiva, és que la fes un cadáver.

¿I pot tenir alguna relació amb la parcialitat?

És una variació de la subjectivitat. Quan un se n’adona, perquè algú li explica, que dient subjectivitat està dient una impertinència, llavors ho canvia per imparcialitat. Si dos es barallen, llavors la neutralitat en què consisteix, en girar-li l’esquena? Això no és neutralitat, és covardia, irresponsabilitat.

¿On trobem la línia de la parcialitat? 

Mira, el dia que facis informació la primera cosa que hauràs de decidir és que penses aportar: si la última victòria del Barça, o que hi ha una epidèmia de còlera al Congo. Aquí ja estàs prenent decisió i està prenent un partit, si tu poses Barça, ja t’estàs definint que el més important és el Barça i si es moren al Congo que els donin pel sac. Alguns s’ho inventen com a coartada per a les seves decisions.

¿Quin valor tenen les imatges en els telenotícies?

Les imatges tenen un gran poder de persuasió perquè és la cosa que més s’assembla a la realitat. No obstant, la gent es pensa que és mirar què passa al món quan en veritat és la mirada d’ algú que vol ensenyar què passa en el món. Una imatge pot donar una visió o una altra, pot fer que algú sembli dolent o sembli bo, pots agafar moltes coses.

¿Creu en la dita “més val una imatge que mil paraules”?

No ho crec. Pot ser que en alguns casos ho sigui o en altres casos no. És obvi que hi ha imatges que tenen una gran capacitat de dir coses però també d’amagar-les, i és obvi que amb només imatges seria molt difícil de comunicar-nos. Costaria. Pot ser una pèssima imatge però pot tenir un excel·lent text.

En el seu últim llibre Les trampes dels periodistes  parla de l’objectivitat de la llengua, ¿què me’n diu?

Deia que la lingüística durant tot el segle vint, ha pecat, ha tingut una visió objectivista de la llengua, és a dir, llenguatge més ben dit. I a més a més no només es canvia el llenguatge a llengua sinó que l’hem acabat restringint amb una mena de codi. Posem un exemple: si jo dic, un a tret un llibre sobre lingüística i diu “quin és el significat de la frase o la oració “avui ha mort el porc”? ” i s’atreveixen a dir que depèn, de què depèn? De qui ho digui: En quin sentit ho digui, en quines circumstàncies ho digui, perquè si un pagès que tenia un porc malalt i ho diu el veterinari, segurament que tothom entendrà que tenia un animal malalt i que li havia dit “s’ha mort el porc perquè estava malalt”, que moriria algun dia. No obstant, recordant que aquest any era el vinteni dels anys ‘75 i algú trucava el dia de la mort del ‘75 dient “s’ha mort el porc” és obvi que s’havia mort finalment el Franco. Comunicar-se no és només agafar-te les paraules que només tenen un significat. Quan dic que la llengua, ha predominat tota una visió objectivista vull dir que les coses poden significar alguna cosa sense entendre que comunicar-se a través de la llengua. Les paraules són mig del que les diu, i mig del qui les escolta.

Acabo d’apagar la televisió. Com cada vespre em disposava a veure quines són les notícies més importants del dia a la portada dels diferents telenotícies que, descompassats, van mostrant els criteris i els valors propis de cada mitjà. Primer, Tele5, que comença una mica abans de les nou i després Antena3 que són puntuals. Després passo a TV3 perquè m’expliqui amb detall cadascun dels temes però avui, la meva impotència s’ha saltat aquest últim pas.

Tele5 i Antena3 han obert el telenotícies amb l’arrasant principi d’Espanya en la Eurocopa. Un 4-1, fàcil, contra Rússia. Villa, Villa, Villa i Cesc. Eufòrica victòria, bon inici, especulacions i apostes fortes a favor de què l’equip espanyol guanyarà la lliga. Sense menysprear la feina dels 14 jugadors de l’equip, crec que avui no era el més important a mostrar a la societat els gols del partit. Els supermercats comencen a estar buits, grans incidències al tràfic col·lapsen les entrades principals a les grans capitals, no hi ha gasolina i, amb tant sols dos dies de vaga, s’asseguren greus problemes en tots els àmbits socials. Govern i Fenadismer (Federación Nacional de Asociaciones de Transporte de España) no es posen d’acord i l’aturada ja ha provocat la primera mort a l’entrada de Mercagranada.

Sense pretendre tirar pedres sobre la pròpia teulada m’agradaria parar-me a pensar uns instants sobre l’ordenació de l’escaleta d’avui. No és més important, saber l’última hora de la greu crisi econòmica que estem patint abans de saber els gols d’Espanya? Estic d’acord que la majoria de la població no l’importa gens les conseqüències de la vaga, i vol saber com ha anat el debut espanyol en l’Eurocopa, però crec que tot aquell interessat, s’haurà connectat fàcilment a la xarxa per veure les repeticions, haurà sintonitzat els canals de televisió que tant han lluitat pels drets del partit, i podrà sopar tranquil pensant en la victòria i empassar-se les següents notícies desagradables pensant en com de bé ha jugat Espanya. Això sí, com ha anunciat Matías Prats, “no todo son buenas notícias, también han ocurrido de malas”.       

Aquesta és una entrevista que vaig fer a 2n de Batxillerat per al meu Treball de Recerca “Un telenotícies objectivament subjectiu“. Vaig analitzar els telenotícies de TV3 i vaig comparar les mateixes notícies amb altres cadenes. D’aquesta manera, vaig entrevistar a Lidia Heredia quan presentava el TN Vespre i a un professor, Francesc Burguet Ardiaca, que em parlés sobre el terme d’objectivitat.

Bona tarda Lídia, abans de tot, gràcies per la seva disponibilitat a fer aquesta entrevista. Lidia Heredia és presentadora dels telenotícies de TV3 i ha treballat a la ràdio.

I les gravadores eren una mica més aparatoses d’això que portes…en aquella  època.

Per començar, ¿em podria desciure un dia a TV3?

Entro cap a les 2 del migdia més o menys per veure el telenotícies migdia des d’aquí: aquesta sala on ens trobem l’equip del telenotícies vespre. Òbviament intento arribar informada havent-me llegint un parell de diaris com a mínim i havent escoltat la ràdio si puc. Dinem bastan ràpid, normalment intentem fins i tot dinar abans de venir. I després amb l’equip del telenotícies com que jo concretament m’encarrego de fer un avanç al programa “el Club” de l’Albert Om, decidim quins temes explicarem. Llavors vaig a pentinar i maquillar perquè a les sis haig d’estar presentable. Hi perds una hora ben bona allà dins… A les sis fem l’avanç, i mentrestant hi ha una altra part del telenotícies vespre que ja compagina el què és l’escaleta, que és l’estructura la columna vertebral del que serà el telenotícies vespre amb tots els temes: amb quin tema s’obrirà, què farem de segon tema, què hi ha de nou, que hi ha que tot i que hagi surtit al telenotícies migdia ho tornarem a repetir perquè és prou impotant.. Després a les vuit i quart intentem anar-nos a vestir.. Això ho ha complicat una miqueta més perquè ara t’has de posar sabates. Mirem d’estar 5 minutets abans en el plató perque et puguin col·locar els micros, per poder provar per exemple els sumaris, els titulars que llegim al principi sempre està bé llegir-ho abans ara que tenim aquest instrument del video wall que és aquesta pantalla que tenim al darrere, si s’han d’explicar gràfics, sempre està bé haver-los provat com a mínim una vegada.

¿Creu en la objectivitat?

No existeix la objectivitat ni en un telenotícies ni de res en aquesta vida. Som persones i vulguis o no sempre tens un filtre teu, ara, és evident que els que ens dediquem a  aquesta feina i no ens dediquem a fer opinió (que seria un altre gènere) sí que has d’intentar aplicar-te una objectivitat.

¿I en “més val una imatge que mil paraules”?

El mitjà audiovisual té una riquesa visual que no tenen altres coses i per il·lustrar segons quin tipus de notícia sí que la imatge t’ajuda moltíssim. Però hi ha notícies que igualment consideres que són temes importants del dia i que no tenen  imatge i no per això les has de deixar de dir.

¿No pot arribar a ser un inconvenient que només et centris en la imatge?

Sí perquè pot ser que et quedis molt en l’espectaculatitat de la imatge o en que és una cosa molt trepant i potser no entraràs prou en la profunditat del tema. Et crida massa l’atenció i et deixa entrar menys en el contingut o en el fons.

¿Què opina de la publicitat en els telenotícies?

Jo crec que cara TV3 no és escandalós: hi ha una pausa on hi ha uns quants anuncis però no són gaire més de 3 minuts. Llavors a dintre del telenotícies només està patrocinat els esports i després el temps també. Jo crec que fins aquest límit a mi no em sembla del tot malament. El que em sobta una miqueta és que dins l’informatiu es trenqui el desenllaç d’una notícia per posar un anunci.

¿Quin ha estat el vostre moment més dur davant les càmeres?

Recordo quan jo estava al 3/24 que es va produir el desenllaç del segrest d’una escola de Getland a Sèrbia del nord, d’una ex-República Soviètica. I a mi em va tocar això en directe i això sí que va ser semblar una mica dur perquè en aquesta escola hi havia moltíssims nens, és més, van haver 300 morts dels quals la meitat van acabar siguent nens, tot i que estaves en directe i anaves veient en directe les imatges i quasi com sortien aquells nens  despullats.

¿Com s’enfronta un periodista en directe davant una notícia com aquesta?

Jo crec que l’ideal es enfrontar-s’hi amb serenitat, calma i compartint amb l’espectador que allò és una cosa que acaba de passar, que no saps exactament ni per què ha passat ni com acabarà, ni com es desenvoluparà. Jo crec que la naturalitat ha de ser la nostra millor arma. Obviament com més preparat estiguis tu, més coneixements tinguis, més taules i més experiència tinguis això t’ajudarà, però jo crec que l’espectador en el fons a casa seva sap que som  humans i sap que ens podem equivocar.

¿Comparen els informatius de TV3 amb els d’altres països ?

Jo crec que forma part de la feina que s’ha de fer, de saber per on tiren les altres teles. Quan va començar TV3 per exemple, tot i que era una televisió amb un públic reduït de catalans amb una llengua pròpia, van decidir fer una tele que sigués com les altres. El mite de la BBC, són sempre miralls d’aquests que sempre s’ha intentat buscar la referència.

¿Creu que si un telespectador que només veu un telenotícies se n’anirà a dormir sabent tot el que ha passat en el món?

Mai te n’aniràs a dormir sabent tot el que ha passat en el món, en vegis un o en vegis cinc, això és impossible. Jo crec que Internet per exemple, s’ha convertit en una eina básica per recaptar informació i sé que la gent la utiliza molt. Home no ho sabràs tot, evidentment, però jo vull pensar que si veus un telenotícies a TV3, com a mínim nosaltres jo crec, honestament, equivocant-nos moltes vegades perque és imposible no equivocar-se i aquesta feina jo crec que la grandesa que té és l’oportunitat de poder començar de zero, seleccionem el que a nosaltres ens sembla que és més important.

I per finalitzar, ¿què en pensa de la televisió digital terrestre?

És una tecnologia de més qualitat i que permetrà molts més canals. TV3 emetrà el 3/24 que és el programa que hi ha actualment, un d’esports, un d’infantil, un juvenil… Jo tinc la sensació que no hi ha tanta gent disposada a veure tanta tele, no només per això de la TdT, sinó des que hi ha tants canals. Jo a casa no acabo mirant tot el que hem permet mirar la tele, no sé què deu fer la gent a casa seva, no ho sé, suposo que si els empresaris s’hi posen i les empreses i el govern s’hi posen per tothom…

¿I la gent tindrà la capacitat d’absorbir tot el que la televisió li ofereix?

Però a mi se’m fa una mica difícil creure i és que hi ha moltíssima oferta. I escolta, millor, vull dir, que a mi és el que em dóna de menjar, però no ho sé, ara acaba de néixer una nova tele, i no sé si la gent tenim tant temps lliure com per dedicar-lo a la televisió.

En el pasado pleno ordinario de Bigues y Riells hubo una notable asistencia del pueblo de Riells que quisieron dar fe de su descontento ante la situación de dejadez en que se encuentran. La falta de servicio médico y el transporte escolar fueron dos de los temas más debatidos durante las dos horas de plenario.

Entre el público empezó de nuevo el murmullo y varias voces hablaron de que el transporte escolar tampoco abarcaba algunas urbanizaciones de Bigues y que Riells, en este ámbito, no había de ser diferente. La discusión se trasladó a la calle, donde el debate entre la situación de Riells fue el centro de conversación.

Uno de los puntos del orden del día apuntaba la aprobación de la moción del grupo de CiU para el Parlamento que pedía priorizar el servicio médico a Riells. Los convergentes pedían así el total apoyo por parte del Ayuntamiento y oposición para dotarle de fuerza a la carta. ERC votó a favor por su sensibilidad por las minorías y mostró tener la sensación que a Riells le queda “un Ayuntamiento tan lejos que no sabe si le pertenece”.

Jordi Clúa, portavoz de ICV, declaró por su parte que era necesario hablar de “calidad de servicio médico” y no querer pensar en un “trato diferencial para Riells”. Clúa sintió que el discurso de la oposición iba más arraigado a destruir el gobierno que no para seguir adelante. Además afirmó que el servicio médico estaba organizado des de Departament Sanitari Català competencia que el equipo de gobierno había entrado en negociación para arreglar la problemática con el médico de Riells. Mateo González, des del PPC, acusó a CiU de querer hacer política atacando la sensibilidad de la gente delante de un tema cómo el del servicio médico dando por supuesto que todos sabían “que el servicio médico proviene de entes superiores”. Dejando el punto sin apoyo alguno, la gente que acudió al plenario empezó a removerse y opinando que el gobierno “quiere acabar con Riells”.

Publicat a la Revista El Valles el 6 de juny del 2008

A finals de l’any passat, l’empresa de preservatius Durex va publicar una enquesta on assegurava que el 81% dels homes arriben a l’orgasme durant les relacions sexuals enfront el 52% de les dones. Amb aquests resultats veiem com hi ha un 29% de les dones que han enganyat a la seva parella durant la relació sexual, un percentatge que, segons sexòlegs va augmentant desmesuradament. Al llarg dels anys s’han fet nombrosos estudis, pel·lícules, articles i llibres que en parlen: llibres que fan comèdia, “Antimanual de sexo” de Valerie Tasso i de vegades drama, “Intimidad y Sexo en 10 y 1 noches”,  gags en pel·lícules d’humor, “Cuando Harry encontró a Sally” i sèries que focalitzen com afecta l’engany a les relacions de parella com el cas de  “Tell me you love me”. Tot aquest material no deixa de tenir un valor crític en aquesta societat de la mentida, de fingir orgasmes per enganyar com et sents realment en el moment que estàs al llit amb la teva parella. Sexòlegs, escriptores, periodistes i terapeutes han donat resposta al per què d’aquest misteri.

Primera raó: Fingir per no ferir

La majoria de la població femenina fingeix per satisfer la parella i no ferir-lo; “es pensen a vegades que estan fent el polvo de la seva vida, i no és veritat, hi ha cops en què ho fan millor” assegura una de les testimonis entrevistades. El metge-psiquiatra i terapeuta de parella Mariano Betés, confirma que les dones fingeixen perquè estimulen a la parella; “la sensació de què la parella està excitada, excita al seu company i ell sent més plaer”. La dona creu que fingint, la seva parella es sentirà satisfeta de la relació, i no li qüestionarà la seva situació en el llit i l’estratègia emprada. No obstant, la dona mentirà sense voler tenir consciència de què la relació al llit, novament, ha estat un fracàs. De fet, Betés ha afirmat en més d’una ocasió que l’orgasme és la mort del sexe i aposta per el sexe tàntric com a mètode molt efectiu per crear una atmosfera de plaer i compartir amb la parella. 

Segona raó: Fingir per fugir 

Mariano Betés afegeix que, a vegades, fingir l’orgasme és la única sortida que es troba la dona per fugir de l’assetjament de l’home, sovint pesat o penós. És el cas de les altres entrevistades que relaten que van fingir per aquesta raó: “va ser amb una parella d’una nit, estàvem a la platja i ell em va confessar que era verge… va estar una estona intentant satisfer-me amb una penetració molt rítmica i avorrida i vaig haver de fingir perquè parés, li donés dos copets a l’esquena i marxés”. I un altre: “portàvem una hora pum pum i no m’agradava gens, vaig haver de fingir perquè no es frustrés, la culpa no era seva”. En aquí cal diferenciar que aquesta raó la utilitzen dones que s’acosten amb homes que han conegut aquella mateixa nit i que no senten cap tipus de preocupació per ferir els sentiments de l’acompanyant, més que res, per la poca confiança que desprenen. Si el cas fos amb la parella estable i les dones qualifiquessin les seves relacions sexuals com a “pesades, avorrides o penoses” no faria falta fingir, perquè la insatisfacció femenina acabaria tallant la parella. Ana Blesa, sexòloga, afirma que en el moment que la dona comença a fingir “cau en l’error absolut: si l’home creu que tot està bé, no investigarà, aprendrà, i no canviarà la seva manera d’actuar”. Les dones no pensen en la frivolització que demostren fingint a la seva parella i no es donen compte que si realment es vol fugir de la relació sexual, més val no acostar-s’hi ja d’entrada. 

Tercera raó: Fingir per por

Jairo Bouer és un sexòleg brasileny que l’any passat va ser conductor del programa Eròtica del programa de la MTV del seu país. És conegut per les classes que imparteix a Brasil sobre sexe, tant visitant fabelas com importants clubs de rics. Bouer afirma que la dona fingeix bàsicament per por; “les dones han de demostrar que són unes autèntiques serps al llit i no volen ésser considerades fredes o traumatitzades pel sexe que acaben de tenir amb la parella”. El sexòleg assegura que les dones tenen por a no comprometre’s en el seu paper al llit i per això volen “ser aprovades per la seva parella” fingint l’orgasme i demostrant, que l’han tingut. Aquest cas passa sobretot en parelles on la dona se sent inferior, sigui per la seva autoestima com per altibaixos emocionals. S’estima a la parella i siguin quin siguin els problemes que té fora de casa, no els vol traslladar al llit. D’aquest nivell baix d’autoestima se’n deriva el baix nivell de confiança, tant amb sí mateixa com amb la parella.  

Quarta raó: El coit no produeix plaer

Valerie Tasso ha publicat llibres com “Diario de una nimfómana” i l’ ”Antimanual del sexo”. Col·labora habitualment en programes televisius i se la coneix per la seva trajectòria com a conferenciant. Davant la pregunta “¿per què fingeixen les dones?” ella proposa una raó diferent. Segons Tasso, el model de sexualitat en què actualment ens trobem segueix sent molt patriarcal: els que han escrit sobre sexualitat han estat sempre homes i, això provoca que són els que han dibuixat el discurs normatiu del sexe. “Aquest discurs” afirma Tasso ”es recolza sobre 3 potes: el coitcentrisme, establir el coit com a acció central de la relació sexual, el penis i la parella”. A més a més la sexòloga assegura que fins fa poc mai havia interessat la sexualitat femenina: “al segle XIX les dones no teníem ànima i Freud assegurava que una dona madura tenia orgasmes vaginals mentre que una immadura era clitoriana, és a dir, una dona que només pensa en la seva estimulació del clítoris”. La sexòloga explica que les dones semblen tenir orgasmes vaginals i, com la vagina és casi insensible i moltes volen seguir el patró, deixen que se la fiquin en calent i sospiren per no haver de dir res. De fet, el clítoris, entre d’altres, és un òrgan dissenyat per al plaer tot i que el gran òrgan sexual és el cervell. Tasso s’atreveix a dir que “explicar que el coit no produeix plaer en la dona, és fer tambalejar el discurs normatiu del sexe” i això, de fet, només produeix satisfacció als homes.

L’orgasme no és necessari

Sense deixar enrere l’argumentació de la mà de Valerie Tasso, Marien Escort,  ha volgut parlar sobre els orgasmes femenins i masculins i com li afecten en la seva professió. Marien és prostituta i defineix “haver passat per totes les condicions i modalitats de la prostitució”. Ella introdueix un nou concepte: la tirania de l’orgasme. Marien assegura que degut a la falta d’educació sexual “es creu falsament que l’orgasme és la culminació d’una relació sexual” i que si no s’aconsegueix “es generen les corresponents frustracions quan, en realitat, no és necessari tenir orgasmes per arribar a la satisfacció sexual”. Davant d’aquesta pressió cultural, el més còmode és fingir perquè “no sempre ve de gust aguantar la pressió”. Marien aconsella que convé més “no donar-li la més mínima importància i aprofitar el plaer que s’està sentint mentrestant”. A més a més, assegura que fingia més quan no era prostituta, i que ara, “no em sento obligada a fingir, i si per això he de perdre clients, els perdo”. Marien considera que d’aquesta manera reeduca a les persones perquè creu que realment molta falta en fa i, sobretot, en camps com el sexe.    

Els homes també fingeixen

Marien Escort també fa referència a què els homes fingeixen “i més del què creiem”. Pels homes es més còmode fingir que reconèixer que han tingut un gatillazo o que no han pogut ejacular, per molts motius, aprofitant que porten preservatiu i és molt fàcil dissimular-ho. Un dels misteris de la sexologia moderna és trobar solució a la no consumació de l’orgasme masculí malgrat la força de la seva erecció. Per altra banda, hi ha més casos en què l’home fingeix, confessen haver ejaculat quan ella arriba a l’orgasme i després, o bé intenten anar a pel segon coit, o bé fingeixen el segon orgasme perquè no són capaços d’arribar-hi. A més a més hi ha un altre sector d’homes que no ejaculen per por de provocar un embaràs no desitjat i d’altres que prefereixen estalviar energia seminal per a la seva amant o per masturbar-se veient porno. No obstant hi ha homes que ho fan al revés, que guarden el semen per a la seva dona perquè no sospiti de la seva infidelitat.     

“Una mentida és com una bola de neu: quant més temps es fa rodar, més gran es torna” Martin Luter King

Seguint el proverbi del títol d’aquest punt final, el més fàcil, per més complexa que sigui la situació, és aproximar-se a la veritat. Recollint les experiències dels diferents autors que han volgut expressar la seva idea sobre “¿per què fingeixen les dones?”, hem de començar a ser sincers amb una cosa tant simple com l’orgasme en una relació sexual. Hem de deixar enrere el model patriarcal de la relació que estableix que el punt culminant és l’orgasme i tal com diu Marien Escort hem d’aprofitar tots els moments amb la nostra parella. Si fingim perquè no ens ha agradat la nit, hem de confiar en la estabilitat de la nostra relació i explicar que hi ha hagut de dolent perquè cara el pròxim reencontre, sigui millorable. Tot i semblar un discurs moralista i basat en ideals som conscients de què tractem un dels problemes més complicats a l’hora de parlar d’inapetència sexual perquè ratlla la mentida constantment. Hem de ser capaços de dir quan no tenim ganes de fer l’amor, i quan sí, de la mateixa manera de què ens agrada i que no, i hem de saber entendre’ns i aconseguir una màxima compenetració de parella. La solució rau entorn el treball en equip i la comunicació, amb molta confiança i compartint a cor obert els sentiments i fantasies que es viuen en el moment.