Periodisme de plastilina

Aquesta és una entrevista que vaig fer a 2n de Batxillerat per al meu Treball de Recerca “Un telenotícies objectivament subjectiu“. Vaig analitzar els telenotícies de TV3 i vaig comparar les mateixes notícies amb altres cadenes. D’aquesta manera, vaig entrevistar a Lidia Heredia quan presentava el TN Vespre i a un professor, Francesc Burguet Ardiaca, que em parlés sobre el terme d’objectivitat.

Bona tarda Lídia, abans de tot, gràcies per la seva disponibilitat a fer aquesta entrevista. Lidia Heredia és presentadora dels telenotícies de TV3 i ha treballat a la ràdio.

I les gravadores eren una mica més aparatoses d’això que portes…en aquella  època.

Per començar, ¿em podria desciure un dia a TV3?

Entro cap a les 2 del migdia més o menys per veure el telenotícies migdia des d’aquí: aquesta sala on ens trobem l’equip del telenotícies vespre. Òbviament intento arribar informada havent-me llegint un parell de diaris com a mínim i havent escoltat la ràdio si puc. Dinem bastan ràpid, normalment intentem fins i tot dinar abans de venir. I després amb l’equip del telenotícies com que jo concretament m’encarrego de fer un avanç al programa “el Club” de l’Albert Om, decidim quins temes explicarem. Llavors vaig a pentinar i maquillar perquè a les sis haig d’estar presentable. Hi perds una hora ben bona allà dins… A les sis fem l’avanç, i mentrestant hi ha una altra part del telenotícies vespre que ja compagina el què és l’escaleta, que és l’estructura la columna vertebral del que serà el telenotícies vespre amb tots els temes: amb quin tema s’obrirà, què farem de segon tema, què hi ha de nou, que hi ha que tot i que hagi surtit al telenotícies migdia ho tornarem a repetir perquè és prou impotant.. Després a les vuit i quart intentem anar-nos a vestir.. Això ho ha complicat una miqueta més perquè ara t’has de posar sabates. Mirem d’estar 5 minutets abans en el plató perque et puguin col·locar els micros, per poder provar per exemple els sumaris, els titulars que llegim al principi sempre està bé llegir-ho abans ara que tenim aquest instrument del video wall que és aquesta pantalla que tenim al darrere, si s’han d’explicar gràfics, sempre està bé haver-los provat com a mínim una vegada.

¿Creu en la objectivitat?

No existeix la objectivitat ni en un telenotícies ni de res en aquesta vida. Som persones i vulguis o no sempre tens un filtre teu, ara, és evident que els que ens dediquem a  aquesta feina i no ens dediquem a fer opinió (que seria un altre gènere) sí que has d’intentar aplicar-te una objectivitat.

¿I en “més val una imatge que mil paraules”?

El mitjà audiovisual té una riquesa visual que no tenen altres coses i per il·lustrar segons quin tipus de notícia sí que la imatge t’ajuda moltíssim. Però hi ha notícies que igualment consideres que són temes importants del dia i que no tenen  imatge i no per això les has de deixar de dir.

¿No pot arribar a ser un inconvenient que només et centris en la imatge?

Sí perquè pot ser que et quedis molt en l’espectaculatitat de la imatge o en que és una cosa molt trepant i potser no entraràs prou en la profunditat del tema. Et crida massa l’atenció i et deixa entrar menys en el contingut o en el fons.

¿Què opina de la publicitat en els telenotícies?

Jo crec que cara TV3 no és escandalós: hi ha una pausa on hi ha uns quants anuncis però no són gaire més de 3 minuts. Llavors a dintre del telenotícies només està patrocinat els esports i després el temps també. Jo crec que fins aquest límit a mi no em sembla del tot malament. El que em sobta una miqueta és que dins l’informatiu es trenqui el desenllaç d’una notícia per posar un anunci.

¿Quin ha estat el vostre moment més dur davant les càmeres?

Recordo quan jo estava al 3/24 que es va produir el desenllaç del segrest d’una escola de Getland a Sèrbia del nord, d’una ex-República Soviètica. I a mi em va tocar això en directe i això sí que va ser semblar una mica dur perquè en aquesta escola hi havia moltíssims nens, és més, van haver 300 morts dels quals la meitat van acabar siguent nens, tot i que estaves en directe i anaves veient en directe les imatges i quasi com sortien aquells nens  despullats.

¿Com s’enfronta un periodista en directe davant una notícia com aquesta?

Jo crec que l’ideal es enfrontar-s’hi amb serenitat, calma i compartint amb l’espectador que allò és una cosa que acaba de passar, que no saps exactament ni per què ha passat ni com acabarà, ni com es desenvoluparà. Jo crec que la naturalitat ha de ser la nostra millor arma. Obviament com més preparat estiguis tu, més coneixements tinguis, més taules i més experiència tinguis això t’ajudarà, però jo crec que l’espectador en el fons a casa seva sap que som  humans i sap que ens podem equivocar.

¿Comparen els informatius de TV3 amb els d’altres països ?

Jo crec que forma part de la feina que s’ha de fer, de saber per on tiren les altres teles. Quan va començar TV3 per exemple, tot i que era una televisió amb un públic reduït de catalans amb una llengua pròpia, van decidir fer una tele que sigués com les altres. El mite de la BBC, són sempre miralls d’aquests que sempre s’ha intentat buscar la referència.

¿Creu que si un telespectador que només veu un telenotícies se n’anirà a dormir sabent tot el que ha passat en el món?

Mai te n’aniràs a dormir sabent tot el que ha passat en el món, en vegis un o en vegis cinc, això és impossible. Jo crec que Internet per exemple, s’ha convertit en una eina básica per recaptar informació i sé que la gent la utiliza molt. Home no ho sabràs tot, evidentment, però jo vull pensar que si veus un telenotícies a TV3, com a mínim nosaltres jo crec, honestament, equivocant-nos moltes vegades perque és imposible no equivocar-se i aquesta feina jo crec que la grandesa que té és l’oportunitat de poder començar de zero, seleccionem el que a nosaltres ens sembla que és més important.

I per finalitzar, ¿què en pensa de la televisió digital terrestre?

És una tecnologia de més qualitat i que permetrà molts més canals. TV3 emetrà el 3/24 que és el programa que hi ha actualment, un d’esports, un d’infantil, un juvenil… Jo tinc la sensació que no hi ha tanta gent disposada a veure tanta tele, no només per això de la TdT, sinó des que hi ha tants canals. Jo a casa no acabo mirant tot el que hem permet mirar la tele, no sé què deu fer la gent a casa seva, no ho sé, suposo que si els empresaris s’hi posen i les empreses i el govern s’hi posen per tothom…

¿I la gent tindrà la capacitat d’absorbir tot el que la televisió li ofereix?

Però a mi se’m fa una mica difícil creure i és que hi ha moltíssima oferta. I escolta, millor, vull dir, que a mi és el que em dóna de menjar, però no ho sé, ara acaba de néixer una nova tele, i no sé si la gent tenim tant temps lliure com per dedicar-lo a la televisió.